1.
Núm. 24 (2018)
Monográfico

Barcelona, ¿ciudad islamófoba? Variaciones sobre las políticas seculares y el "problema musulmán" // Barcelona, an Islamophobic city? Variations on secular policies and the “Muslim problem”

Alberto López bargados
Universitat de Barcelona
Publicado junio 27, 2018
Cómo citar
López bargados, A. (2018). Barcelona, ¿ciudad islamófoba? Variaciones sobre las políticas seculares y el "problema musulmán" // Barcelona, an Islamophobic city? Variations on secular policies and the “Muslim problem”. Revista De Estudios Internacionales Mediterráneos, (24). https://doi.org/10.15366/reim2018.24.006

Resumen

Resumen

En un contexto particularmente difícil para la convivencia interreligiosa en Barcelona, marcado por el atentado del 17 de agosto de 2017 y por la polémica suscitada por la voluntad de la Comunitat islàmica de Nou Barris de abrir un oratorio en el barrio de La Prosperitat, la administración municipal ha puesto en marcha un ambicioso proyecto de sensibilización y lucha contra la islamofobia. Este artículo pretende examinar los logros y limitaciones de ese programa de acción poniendo énfasis especial en la influencia de los “imaginarios seculares” (Göle) en el diseño y puesta en práctica de tales políticas.

 Palabras clave: Secularización, islamofobia, Barcelona, espacios de culto, movimientos NIMBY

 

Abstract

In a particularly difficult context for the interreligious interaction in Barcelona, a context marked by the attack of 17A and by the controversy raised by the will of the Islamic Community of Nou Barris to open an oratory in the Prosperitat neighborhood, the local administration has launched an ambitious project to raise awareness and fight against Islamophobia. This article aims to examine the achievements and limitations of this program with special emphasis on the influence of “secular imaginaries” (Göle) in the design and implementation of such policies.

Keywords: Secularization, Islamophobia, Barcelona, worship places, NIMBY movements.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ALLEN, Chris (2010): Islamophobia. Londres: Ashgate

ASAD, Talal (1993): Genealogies of religion. Baltimore: John Hopkins University Press.

ASAD, Talal (2003): Formations of the secular. Christianity, Islam, Modernity. Stanford: Stanford University Press.

ASTOR, Avi (2017): Rebuilding Islam in Contemporary Spain: the politics of mosque establishment. Sussex Academic Press.

BALIBAR, Etienne (2012): Saeculum. París: Galilée.

BARGHAVA, Rajeev (2009): «Political secularism: why it is needed and what can be learnt from its Indian version», en G. Brahm Levey & T. Modood (eds.), Secularism, religion, and multicultural citizenship. Cambridge: Cambridge University Press; 82-109.

BAUBEROT, Jean (2012): La laïcité falisifiée. París: La Découverte.

BRAHM LEVEY, Geoffrey (2009): “Secularism and religion in a multicultural age”, G. Brahm Levey & T. Modood (eds.), Secularism, religion, and multicultural citizenship. Cambridge: Cambridge University Press; 1-24.

BRUBAKER, Rogers (2013): "Categories of analysis and categories of practice: a note on the study of Muslims in European countries of immigration", Ethnic and racial studies, 36 (1); 1-8. https://doi.org/10.1080/01419870.2012.729674

COHEN, Stanley (2011): Folk devils and moral panics. Londres: Routledge.

CHATTERJEE, Partha (2006): “Fasting for Bin Laden: the politics of secularization in Contemporary India”, D. Scott & C. Hirschkind (eds.), Powers of the secular modern. Stanford: Stanford University Press; 57-74.

DE LA HABA, Juan et al. (2014): Parlem-ne. Intervenció socioantropològica i conflictes relacionats amb els llocs de culte. Barcelona: Pol·len.

DELGADO, Manuel (1999): "Actualidad de lo sagrado. El espacio público como territorio de misión", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, LIV (1); 253-289. https://doi.org/10.3989/rdtp.1999.v54.i1.412

DELGADO, Manuel (2007): La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del «modelo Barcelona». Madrid: La catarata.

FERNÀNDEZ, Miquel (2014): Matar al Chino. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona. Barcelona: Virus.

FRÉGOSI; Franck (2010): L'Islam dans la laïcité. París: Pluriel.

GARCÉS, Blanca (2018): "17A: Barcelona cambia de guión", CIDOB Report, no 2; 21-32.

GEISSER, Vincent (2003): La nouvelle islamophobie. París: La Découverte.

GINER, Salvador (2016): El porvenir de la religión. Barcelona: Herder.

GÖLE, Nilufer (2015): Islam and secularity. Londres. Duke University Press.

https://doi.org/10.1215/9780822375135

GÖLE, Nilufer (2017): The daily lives of muslims. Londres: Zed Books

GRAEBER, David (2009): Direct action. An ethnography. Edinburgo: AK Press.

HARVEY, David (2007): Espacios del capital. Hacia una geografía crítica. Madrid: Akal.

JELDTOFT, Nadja (2016): “The hypervisibility of Islam”, DESSING, N. M., JELDTOFT, N., NIELSEN, J. S., WOODHEAD, L. (2016): Everyday lived Islam in Europe. Londres: Routledge; 23-38.

LÓPEZ BARGADOS, Alberto (2009): “Narrativas del miedo: sobre la construcción de la amenaza islamista en Barcelona”, VV. AA., Rastros de dixan. Islamofobia y construcción del enemigo en la era post 11-S. Barcelona: Virus; 111-140.

LÓPEZ BARGADOS, Alberto (2014): “Autos de fe en un mundo de incrédulos: etnografiando la construcción del «terror islámico» en Cataluña”, A. Ramírez (ed.), La alteridad imaginada. El pánico moral y la construcción de lo musulmán en España y Francia. Barcelona: Bellaterra; 23-44.

LÓPEZ BARGADOS, Alberto et al. (2016): La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona. Expressions i problemàtiques. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

(http://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/default/files/Informe.pdf)

LUNDSTEEN, Martin (2017): Espai, capital i cultura : el cas de la mesquita de Premià de Mar. Barcelona: Pol·len.

MONTOTO, Jofre (2012): Gihadisme: l’amenaça de l’islamisme radical a Catalunya. Manresa: Angle.

MORERAS, Jordi (1999): Musulmanes en Barcelona. Espacios y dinámicas comunitarias. Barcelona: CIDOB.

MORERAS, Jordi (2009): Una mesquita al barri. Conflicte, espai públic i inserció urbana dels oratoris musulmans a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

MORERAS, Jordi et al. (2017): Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya. Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura.

RAHOLA, Pilar (2011): La república islámica de España. Barcelona: RBA.

SAïD, E. (2007): Orientalismo. Barcelona: DeBolsillo.

SAYYID, Bobby S. (2004): A fundamental fear. Eurocentrism and the emergence of islamism. Londres: Zed Books.

SAYYID, Bobby S. (2009): «Contemporary politics of secularism», en G. Brahm Levey & T. Modood (eds.), Secularism, religion, and multicultural society. Cambridge: Cambridge University Press; 186-199

SAYYID, Bobby S. (2010): “Out of the devil’s dictionary”, S. Sayyid & A. Vakil (eds.), Thinking through islamophobia. Nueva York: Columbia University Press; 5-18.

TAYLOR, Charles (2011): “¿Por qué necesitamos una redefinición radical del secularismo?”, J. Habermas, Ch. Taylor, J,. Butler & C. West, El poder de la religión en la esfera pública. Madrid: Trotta; 39-60.

TEVANIAN, Pierre (2002): Le racisme républicain. Réflexions sur le modèle français de discrimination. Paris: L'esprit frappeur.

TEVANIAN, Pierre (2007): La république du mépris. París: La Découverte.

TEVANIAN, Pierre (2013): La haine de la religion. Comment l’athéisme est devenu l’opium du peuple de gauche. Paris: La Découverte.

3.