Núm. 3 (2018): Homenaje a la profesora Isabel Rubio de Miguel
Artículos

Neolítico Antiguo en el noreste peninsular: dudas razonables sobre la seriación cronocultural

Sofía Sanz González de Lema
Investigadora de la Universidad Técnica Particular de Loja
Publicado enero 11, 2019

Palabras clave:

Neolítico Antiguo, Cardial, Epicardial, Molinot, Monboló, datación C14
Cómo citar
Sanz González de Lema, S. (2019). Neolítico Antiguo en el noreste peninsular: dudas razonables sobre la seriación cronocultural. Anejos a Cuadernos De Prehistoria Y Arqueología, (3), 69–82. https://doi.org/10.15366/ane3.rubio2018.005

Resumen

El presente trabajo pretende plantear las dudas que surgen sobre la sistematización del neolítico antiguo del noreste peninsular cuando se analizan la cronología absoluta y el registro cerámico, base este último de la actual seriación cronológica de la región: neolítico antiguo cardial, neolítico antiguo epicadial y neolítico antiguo evolucionado. Finalmente, aquí se plantea la necesidad de cambiar el eje a la hora de describir el proceso de neolización en la región del noreste, ya que la sistematización cronológica se basa en la seriación y tipología cerámica y no en los procesos económicos y sociales.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Agustí Farjes, B.; Alcalde, G.; Burjachs, F.; Buxó, R.; Juan-Muns, N.; Oller, J.; Ros, M.T.; Rueda, J.M. y Toledo, A. (1987): Dinámica de la utilizació de la Cova 120 per l’homme en els darrers 6.000 anys. Sèrie Monográfica, nº 7. Gerona.

Alcalde Gurt, G.; Molist, M. y Saña, M. (2002): Procés d’ocupació de la bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal. a.C. Publicaciones eventuals d’arqueologia de La Garrotxa, nº 7. Museu Comarcal de La Garrotxa. Gerona.

Alday Ruiz, A. (2006): El legado arqueológico de Mendandia: los modos de vida de los últimos cazadores en la Prehistoria de Treviño. Arqueología de Castilla y León, Memorias nº 15. Valladolid.

Antolín, F.; Buzó, R. y Jacomet, S. (2016): “Estrategia de recogida de muestras y procesado de sedimento del yacimiento de la Draga. primeros resultados del análisis de semillas y frutos de la campaña del 2010”. Vº Congresso do Neolítico Peninsular, Estudos y Memórias 8. UNIARQ-WAPS: 27-35.

Arnal, J. (1983): La grotte IV de St. Pierre de la Fage (Hérault) et le néolithique ancien du Languedoc. Memoria nº III du Centre de Recherche Archéologique du Haut Languedoc.

Baills, H. (1992): “Peut-on envisager une périodisation du groupe de Montboló”. 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá. Andorra: 147-149.

Baldellou Martínez, V.; Guilane, J.; Thommeret, J. y Thommeret, Y. (1975): “Datacions C14 de la grotte de la Font de Molinot”. Pyrenae, 11: 151-156.

Baldellou Martínez, V. y Mestres, J. (1981): “Les Guixeres de Vilobí, hábitat del Neolític Antic a l’aire lliure”. Neolític a Catalunya, Taula rodona de Montserrat. Montserrat: 69-78.

Barandiarán Maestu, I. (1981): “Abrigo de la Botiquería dels Moros. Mazaleón (Teruel). Excavaciones arqueológicas de 1974”. Cuadernos de Prehistoria Arqueológica Castellonenses, 5: 49-138.

Bartolí, R.; Bergedà, M.M.; Estrada, A.; Farrel, D.; Gamarra, A.; Nadal, J. y Petit, M.A. (1994): “El Neolítico Antiguo de la cova del Parco (Alós de Balaguer, Catalunya) y el proceso de neolitización en el valle del río Segre”. Iº Congresso de Arqueología Peninsular, Porto 1994, en Trábalhos de Arqueologia y Etnología peninsular, 34 (1-2): 65-83.

Bergadà, MªM. (1996): “Estudio geoarqueológico de la secuencia holocena e la cova del Vidre (Roquetes, Baix Ebro, Tarragona)”. En J.Mª Carreté Nadal (ed.): Iº Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum 1 (I). Gavá-Bellatera: 65-72.

Bernabeu Aubán, J. (1989): La transición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la Península Ibérica. S.I.P, Valencia, nº 86. Valencia.

Bernabeu Aubán, J. y Martí Oliver, B. (1992): “El País Valenciano de la aparición del Neolítico al Horizonte Campaniforme”. En M.P. Utrilla Miranda (coord.): Aragón. Litoral mediterráneo: Intercambios culturales durante la Prehistoria. Homenaje a J. Maluquer de Motes. Instituto Fernando el Católico. Zaragoza: 213-234.

Binder, D.; Clop Garcia, Z.; Convertini, F.; Manen, C. y Sénépart, I. (2010): “La productions céramiques du Néolithique ancien antre Provence at Catalogne”. En C. Manen, F. Convertini, D. Binder e I. Sénépart (eds.): Premières sociétés paysannes de Méditerranée occidentale. Structures des productions céramiques. SPF mémoire LI. Toulouse: 115-129.

Blasco, A.; Edo, M.; Villalba, M.J.; Buzó, R.; Juan-Tresserras, J. y Saña, M. (1999): “Del cardial al postcardial en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona). Primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental”. IIº Congrés del Neolític a la Península Ibérica, Valencia 1999. Saguntum-plav, Extra-2: 59-67.

Blasco, A.; Edo, M.; Villalba, J. y Saña, M. (2005a): “Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial”. En P. Arias Cabal, R. Ontañón Peredo y C. García-Moncó Piñeiro (eds.): IIIº Congreso del Universidad de Cantabria, Santander: 625-633.

Blasco, A.; Edo, M.; Villalba, J. y Saña, M. (2005b): “Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). El largo fin del neolítico antiguo en Cataluña”. en el neolítico cardial”. En P. Arias Cabal, R. Ontañón Peredo y C. García-Moncó Piñeiro (eds.): IIIº Congreso del Neolítico de la Península Ibérica, Santander 2003. Universidad de Cantabria. Santander: 867-877.

Bosch Argilagós, J.; Forcadell Vericat, T. y Villabí Prades, M.M. (1996): “El ‘Barranc de Fabra’: asentamiento de inicios del IV milenio AC. En el curso inferior del Ebro”. En J.Mª Carreté Nadal (ed.) Iº Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum, 1 (I). Gavá-Bellatera 391-403.

Bosch Gimpera, P. (1919): Prehistoria catalana. Barcelona.

Bosch Gimpera, P. (1944): El poblamiento antiguo y formación de los pueblos de España. México.

Bosch Lloret, A. (1985): “La cova del Pasteral. Un jaciment neolític a la vall mitjàna del Ter”. Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Homenaje a Dr. Joseph María Corominas, 2: 29-56.

Bosch Lloret, A. y Tarrús Galter, J. (1990): La cova de sepulcral del neolític antic de l’Avellaner, cogoll· les Planes d’Hostoles (La Garrotxa). Centre d’Investigacions Arqueològiques. Serie monográfica, nº 11. Gerona.

Bosch Lloret, A.; Buxó, R.; Palomo, A.; Buch, M.; Mateu, J.; Tabernero, E. y Casadevall, J. (1998): El poblat neolític de Plansallosa l’exportació del territori dels primers agricultors-ramaders de l’Alta Garrotxa. Publicacions eventuals d’arqueologia de la Garrotxa, nº 5. Olot.

Bosch Lloret, A.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. (2000): El poblat lacustre neolític de La Draga, excavacions de 1990-1998. Gerona.

Carlús, X.; López Cachero, F.J.; Terrars, N.; Oliva, M.; Palomo, A. y Rodriguez, A. (2008): “Diacronía durante la prehistòria recent a Can Roqueta (Sabadell-Barberà del Vallès, Vallès Occidental) entre el VI i I mil·lenni cal ANE”. Cypsela, 17: 115-142.

Castany, J. (1982): “Del Neolític Mitjà-Antic al Bronce Final a Osona”. Ausa, 10 (102-104): 61-71.

Castany, J. (1992a): “Montboló i Chassey a Grioteres: (Vilanova de Sau, Osona) estratigrafía, paleoecología, paleoeconomía i datació”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá, Puigcerdá 1991. Andorra: 150-152.

Cava Almuzara, A. (2004): La ocupación prehistórica de Kanpanoste en el contexto de los cazadores-recolectores del mesolítico. Memorias de yacimientos alaveses, nº 9. Vitoria.

Cava Almuzara, A. (1988): “Estado actual del conocimiento del neolítico en el País Vasco peninsular”. Veleia, 5: 61-96.

Cava Almuzara, A. y Beguiristáin Gúrpide, MªA. (1987): “Cronología absoluta de la estratigrafía del abrigo de ‘La Peña’ (Marañón, Navarra)”. Veleia, 4: 119-126.

Cava Almuzara, A. y Beguiristáin Gúrpide, MªA. (1991-1992): “El yacimiento prehistórico del abrigo de la Peña (Marañón, Navarra)”. Trabajos de Arqueología Navarra, 10: 71-164.

Clop García, X.; Faura, J.-M. y Gangonells, M. (1992): “La cronología absoluta del neolític antic a Catalunya: una visió de conjunt”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá. Andorra: 63-65.

Clop García, X.; Álvarez Pérez, A. y Marcos, J.G. (1996): “El estudio petrológico de las cerámicas cepilladas del Neolítico Antiguo Evolucionado del Penedés”. En J. Mª Carreté Nadal (ed.): Iº Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum, 1 (I). Gavá-Bellatera: 207-214.

Clop García, X.; Faura, J.-M.; Piqué, R. y Gibaja, J.F. (2005): “Els Vilars de Tous (Igualada, Barcelona): una estructura de habitación y producción lítica del V milenio cal BC”. En R. Ontalón Peredo, C. García-Moncó Piñeiro y P. Arias Cabal (coord.): IIIº Congreso del Neolítico de la Península Ibérica, Santander 2003. Universidad de Cantabria. Santander: 551-558.

Clop García, X.; Saña, M. y Terredas, X. (2008): “Algunes consideracions entorn al ‘temps’ en el Mesolític, Neolític i Calcolític de Catalunya”. Cypsela, 17: 35-50.

EQUIP GUINEU (1995): “Elaboració d’una cronoestratigrafía per a la prehistoria del Penedès”. Tribuna d’Arqueologia, 1993-1994:7-24.

Esteva Cruañas, L. (1974): “El sepulcro de corredor de la ‘Font del Roure’ (Espolla)”. Revista de Girona, 67: 54-67.

Fontanals Torroja, M.; Euba, I.; Morales, J.I.; Oms, F.X. y Vergès, J.M. (2008): “El asentamiento litoral al aire libre de El Cavet (Cambrils, Tarragona)” en M.S. Hernández, J.A. Soler y J.A. López eds. IVº Congreso del Neolítico Peninsular, Alicante 2006, MARQ, Vol. I. Alicante: 168-175.

Figuls Alonso, A. (1995): “Estudi de l’estratègia económica de la comunitat del neolític antic, establerta al pla de la Bruguera (Castelar del Vallès, Vallès Occidental)”. Limes, 4-5: 19-28.

Fortea Pérez, J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolítico mediterráneo español. Universidad de Salamanca.

Fortea Pérez, J.; Martí, B.; Fumanal, P.; Dupré, M. y Pérez Ripoll, M. (1987): “Epipaleolítico y neolitización en la zona oriental de la Península Ibérica” en J. Guilaine, J. Courtin, J.L. Roudil y J.L. Vernet (dirs.): Premières communautés paysannes en méditerranée occidentale, Colloque International du C.N.R.S. Paris: 581-591. DOI: https://doi.org/10.4000/books.editionscnrs.1148

García-Argüelles Andreu, P.; Nadal i Lorenzo, J. y Fullola i Pericot, J.Mª (2005): “El abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular”. Trabajos de Prehistoria, 62 (1): 65-84.

Gibajo Bao, J.F. y Clop García, X. (2012): “Cataluña”. En M. Rojo Guerra, R. Garrido Pena e I. García-Martínez Lagrán (coord.): El Neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo. Cátedra. Madrid: 333-370.

Guilaine, J.; Vaquer, J. y Barrié, P. (1971-1972): “Las excavaciones en ‘La Balme’ de Montboló (Pirineos Orientales). Contribución al estudio del Neolítico Catalán”. Ampurias, 33-34: 153-207.

Guilaine, J. (1974): La balma de Montboló et le néolithique de l’occident méditerranéen. Institut Pyrénéen d’études anthropologiques. Toulouse.

Guilaine, J. (1976): Premiers bergers et paysans de l’occident méditerranéen. Ed. Mouton. Paris.

Guilaine, J. (1978): “La Néolithisation du Languedoc et de la Catalogne”. Godišnjak, 14: 81-92.

Guilaine, J. (1986): “Le Néolithique ancien en Languedoc et Catalogne” en J.-P. Démoule y J. Fuilaine eds. Le Néolithique a la France, Homage a G. Bailloud. París: 71-82.

Guilaine, J. (1995): “Los primeros agricultores, el neolítico antiguo de la Balma de la Margineda”. En J. Guilaine y M. Martzluff (eds.): Les Excavacions a La Balma de La Margineda (1979-1991). Minister d’afers Socials i Cultura Govern d’Andorra, Vol. III. Andora: 253-269.

Guilaine, J. y Manen, C. (2010): “From Mesolithic to Early Neolithic in the western Mediterranean”. En A. Whittle y V. Cummings (eds.): The Mesolithic-Neolithic transition in North-West Europe. P.B.A. 144. Oxford: 21-51.

Juan Tresserras, J. (1994): “Nuevos datos sobre la evolución del paisaje y los recursos vegetales en el abric del Filador (Margalef de Monsant, Tarragona)”. Pyrenae, 24: 23-33.

Llovera, X. (1987): “La Feixa del Moro (Juberri) i el neolític mig-recent a Andorra”. Tribuna d’Arqueologia, 1985-1986: 15-24.

Maluquer de Motes, J. (1982): “Cova del Parco, Alòs de Balaguer”. Les excavacions arqueológiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 153-154.

Maluquer de Motes, J. (1987): “El Neolític”. Història de Catalunya, Edions 62 Barcelona I. Barcelona: 121-161.

Manen, C. (2002): “Structure et identité des styles céramiques du Néolithique ancien entre Rhône et Èbre”. Gallia Préhistorie, 44: 121-166. DOI: https://doi.org/10.3406/galip.2002.2033

Martín Cólliga, A. (1986-1989): “Reflexión sobre el estrato de la investigación del Neolítico en Cataluña y su reflejo en la cronología radiométrica”. Empuries, 48-50 (2): 84-102.

Martín Cólliga, A. (1992a): “Lectura de la distribució i caracterització dels jaciments cardials”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá. Andorra: 68-71.

Martín Cólliga, A. (1992c): “Els grups Montboló a través dels seus vestigis”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá. Andorra: 135-138.

Martín Cólliga, A. (1992b): “El neolític mitjà ple: nova estrategia d’organització social i económica”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá. Andorra: 164-166.

Martín Cólliga, A. (1992e): “Aportacions del C14 en la periodizació del neolític a Catalunya”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá. Andorra: 309-313.

Martín Cólliga, A. (1993a) “Dinámica del Neolítico Antiguo y Medio en Cataluña”. En MªP. Utrilla Miranda

(coord.): Aragón. Litoral mediterráneo: Intercambios culturales durante la Prehistoria. Homenaje a J. Maluquer de Motes. Instituto Fernando el Católico. Zaragoza: 319-334.

Martín Cólliga, A. (1993c): “Reflexión sobre el estado de la investigación del Neolítico en Cataluña y su reflejo en la cronología radiométrica”. Empuries, 48-50 (2): 84-102.

Martín Cólliga, A.; Guilaine, J.; Thommeret, J. y Thommeret, Y. (1979-1980): “Estratigrafía y decoraciones C14 del yacimiento de la ‘Cova de Frare’ de St. Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona)”. Zephyrus, 32-33: 101-111.

Martín Cólliga, A.; Biosca, A. y Albareda, M.J. (1983-1984): “Excavacions a la Cova del Frare (Matadepera, Vallés Occidental). Dinámica ecológica, seqüencia cultural i cronología absoluta”. Tribuna d’Arqueologia, 1983-1984: 90-103.

Martín Cólliga, A.; Edo, M.; Tarrús, J. y Clop, X. (2010): “Le Néolithique ancien de Catalogne (VI- première moitié du V millénaire av. J.-C). Les séquences chronoculturelles”. En C. Manen, F. Convertini, D. Binder e I. énépart (eds.): Premières sociétés paysannes de Méditerranée occidentale. Structures des producctions céramique. Société Préhistorique Française, Mémoire LI. Toulouse: 197-214.

Martín Cólliga, A. y Estévez Escalera, J. (1992): “Funció de la cova del Frare de St. Llorenç de Munt (Matadepera, Barcelona) al Neolític Antic a la ramaderia”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá. Andorra: 105-108.

Martinell, J. (1980): “Caracteristiques de la fauna trobada a les excavacions arqueologiques realizades al Puig Mascaró (Baix Empordá-Girona)”. Cypsela, 3: 99-102.

Mestres, J. (1981): “Neolític Antic Evolucionat Postcardial al Penedès”. En G. M. Camps (ed.): El Neolítico a Catalunya, Taula Rodona de Montserrat. Montserrat: 59-68.

Mestres, J.S. y Martín Cólliga, A. (1996): “La transición del V milenio cal.BC en Catalunya”. En J. Mª Carreté Nadal (ed.): Iº Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum 1 (II). Gavá-Bellatera: 791-804.

Miró Miró, J. (1996): “Continuidad o ruptura entre los tecnocomplejos líticos del VI al V milenio BC: La contribución de las industrias líticas del V milenio BC de Cataluña meridional”. En J.Mª Carreté Nadal (ed.): Iº Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum 1 (II). Gavá-Bellatera: 139-150.

Muñoz Amilibia, A.Mª (1965): “La primera fecha de C14 para un sepulcro de fosa catalán”. Pyrenae, 1: 31-41.

Muñoz Amilibia, A.Mª (1965a): La cultura neolítica catalana de los “Sepulcros de Fosa”. Barcelona.

Oliva Poveda, M.; Palomo, A.; Terrats Jiménez, N.; Carlús i Martín, X.; López Cachero, J. y Rodríguez, A. (2008): “Las estructuras neolíticas de can Roqueta (Sabadell, Barcelona)”. En M. D. Hernández Pérez, J.A. Soler Díaz y J.A. López Padilla (coords.): IVº Congreso del Neolítico Peninsular, Vol. I. MARQ. Alicante: 157-167.

Oms Arias, F.X. (2008): “Caracterizació tècnica, tipológica i cronològica de les ceràmiques del Neolític antic de la Cova Colomera (Prepirineu de Lleida)”. Archivo de Prehistoria Levantina, 27: 51-80.

Pallarés, M.; Bordas Tissier, A. y Mora, R. (1997a): “La Font de Ros en el proceso de neolitización de los Pirineos orientales”. En P. Bueno Ramírez y R. de Balbín Behrmann (coord.): IIº Congreso de Arqueología Peninsular. Fundación Rei Alfonso Henriques, Tomo 2. Zamora: 311-326.

Pallarés, M.; Bordas Tissier, A. y Mora Torcal, R. (1997b): “El proceso de neolitización en los Pirineos orientales. Un modelo de continuidad entre los cazadores-recolectores neolíticos y los primeros grupos agropastoriles”. Trabajos de Prehistoria, 54 (1): 121-141. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.1997.v54.i1.382

Pericot García, L. (1925): La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona.

Pons Brun, E. y Tarrús Galter, J. (1980): “Prospeccions arqueològiques al jaciment prehitòric de Puig Mascaró (Torroella de Montgrí). Un nou hábitat del neolític antic i del bronce final al baix Empordá”. Cypsela, 3: 67-98.

Roussot-Larroque, J. (1990): “Le mystère du Lot (suite). Rocadour et roucadourien”. En J. Guilaine y J. Gutherz (eds.): Premières Communautés Paysannes. Montpellier: 55-100.

Saña Seguí, M. (2016): “Estrategia ganadera en el yacimiento de la Draga”. Vº Congresso do Neolítico Peninsular, Estudos y Memórias 8. UNIARQ-WAPS: 48-55.

Saña Seguí, M.; Antolín, F.; Bergadà Zapata, M.M.; Castells, L.; Craig, O.E.; Edo, M. y Spiteru, C. (2016): “Prácticas agropecuarias durante el Neolítico antiguo y medio en la cueva de Can Sadurní”. Vº Congresso do Neolítico Peninsular, Estudos y Memórias 8. UNIARQ-WAPS: 57- 65.

Tarradell, M. (1961): “Els primers pastors i pagesos”. Història de Catalunya, I. Ariel. Barcelona: 45-72.

Tarrús Galter, J. y Bosch, J. (1990): “Els nivells postglacials de la cova d’Pau (Serinyà, Pla de l’Estany)”. Cypsela, 8: 21-48.

Tarrús Galter, J.; Chinchilla, J. y Pons, E. (1992): “Puig Mascaró, Torroella de Montgrí”. Les excavacions arqueologiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: 115-116.

Tarrús Galter, J.; Chinchilla, J.; Mercadal, O. y Aliaga, S. (1996): “Fases estructurals i cronològiques a l’hàbitat neolític de ca N’Isach (Palau-Saverdera, Alt Ampordà)”. En J.Mª Carreté Nadal (ed.): Iº Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum 1 (I). Gavá-Bellatera: 429-438.

Treinen-Clastre, F. (1986): “Le groupe de Montboló dans son contexte pyrénéen”. En J.-P. Démoule y J. Fuilaine (eds.): Le Néolithique a la France, Homage a G. Bailloud. París: 217-232.

Van Willigen, S. (1999): “L’epicardial et la néolithisation de la France méditerranéenne”. IIº Congrés del Neolítico a la Península Ibérica, Valencia 1999, en Saguntum-plav, Extra-2: 571-581.

Van Willigen, S. (2006): Die Neolithisierung im nordwestlichen Mittelmeerraum. Serie Iberia Archäeologica, nº 7. Mainz.

Vaquer, J. (1992): “Problématique du Néolithique Ancien”. En O. Mercadal Fernández (coord.): 9º Col·loqui Internacional d’Arqueología de Puigcerdá, Puigcerdá 1991. Andorra: 57-62.

Vaquer, J. y Barrie, P. (1974): “Etude de la céramique néolithique du gisement de Montboló” en J. Guilaine ed. La Balma de Montboló et le Néolithique de l’occident Méditerranéen. Institut Pyrénéen d’Études Anthropologiques. Toulouse: 73-81.

Vicente Campos, O. (2008): “La Vinya del Regalat (Castellar del Vallés, Valles Occidental). Nuevas aportaciones al estudio del poblamiento de la depresión Prelitoral catalana en el final del 5º milenio BC”. En M.S. Hernández, J.A. Soler y J.A. López (eds.): IVº Congreso del Neolítico Peninsular, Alicante 2006, MARQ, Vol. I. Alicante: 192-199.