EL OBISPO ERMENGOL Y LA (RE)INVENCIÓN DE LA HISTORIA DE URGELL

Oliver Vergés Pons

Resumen


El presente artículo intenta relatar cómo, cuándo y por qué el obispo Ermengol de Urgell hizo elaborar un documento falso, el acta de consagración de la catedral de Santa María de Urgell, que se convirtió en una herramienta de poder en base a la historia y a la memoria. Por un lado, explicaremos sucintamente la historia del obispado de Urgell y su contexto a principios del siglo XI y, posteriormente, intentaremos mostrar la importancia que tuvo la falsificación del famoso documento en tiempos de Ermengol. El acta tuvo un papel determinante en el proyecto de emancipación de la Iglesia respecto al poder condal que hasta aquel entonces la tutelaba, y sirvió para reescribir la historia de Urgell.

Palabras clave


Urgell; acta de consagración; obispo Ermengol; documento falso; diezmo

Texto completo:

PDF

Referencias


D’ABADAL, R., Els diplomes carolingis a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1952.

D’ABADAL, R., «Origen i procés de consolidació de la Seu Ribagorçana de Roda», Dels visigots als catalans, Edicions 62, Barcelona, 1974, vol. 2, pp. 57-139.

D’ABADAL, R., Els primers comtes catalans, La Magrana, Barcelona, 2011.

BARAUT, C., «Els documents, dels segles IX i X, conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 2 (1979), pp. 7-146.

BARAUT, C., «Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 3 (1980), pp. 7-166.

BARAUT, C., «Els documents, dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 4 (1981), pp. 7-186.

BARAUT, C., «Diplomatari del monestir de Sant Climent de Codinet (segles IX-XI)», Studia Monastica, 24 (1982), pp. 147-201.

BARAUT, C., «Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 5 (1982), pp. 7-158.

BARAUT, C., «Els documents, dels anys 1076-1092, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 7 (1985), pp. 7-220.

BARAUT, C. «La data de l’acta de consagració de la catedral carolíngia de la Seu d’Urgell», Urgellia, 7 (1985), pp. 515-530.

BARAUT, C. Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), Societat Cultural Urgel·litana, La Seu d’Urgell, 1986.

BARAUT, C., «Els documents, dels anys 1093-1100, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, 8 (1987), pp. 7-150.

BARAUT, C., Cartulari de la vall d’Andorra (segles IX-XIII), Govern d’Andorra, Andorra, 1988.

BARAUT, C., «L’origen de la senyoria episcopal de la Seu d’Urgell», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20-21 (2000), pp. 57-61.

BARAUT, C., CASTELLS, J., MARQUÈS, B., MOLINÉ, E., «Episcopologi de l’Església d’Urgell, segles VI-XXI», Urgellia, 14 (2001), pp. 7-136.

BARAUT, C., «Les fonts documentals i hagiogràfiques medievals de la vida i miracles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell (1010-1035)», Urgellia, 14 (2001), pp. 137-166.

BARAUT, C., «El bisbat d’Urgell (segles IX-XIII)», en Miscel·lània, Societat Cultural Urgel·litana, La Seu d’Urgell, 2003, pp. 123-140.

BAUTIER, R.-H., «La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concili de “Portus” de 887-889», Bulletin philologique et historique (jusqu’a 1610) du comité des travaux historiques et scientifiques, año 1961 (1963), pp. 477-498.

BERTRAN, P., «Ermengol d’Urgell: l’obra d’un bisbe del segle XI», en SABATÉ, F. (ed.), La transformació de la frontera al segle XI, Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2000, pp. 89-133.

BLOCH, M., La sociedad feudal, Akal, Madrid, 1986.

BONNASSIE, P. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI), Edicions 62, Barcelona, 1979-1981, 2 volúmenes.

CARRERO, E., «La Seu d’Urgell, el último conjunto de Iglesias. Litúrgia, paisaje urbano y arquitectura», Anuario de Estudios Medievales, 40/1 (2010), pp. 251-291.

CONSTABLE, G., Monastic tithes from their origins to the twelfth century, Cambridge University Press, Cambridge, 1964.

DELCOR, M., «Ermengol, évêque d’Urgell et son oeuvre (1010-1035)», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 20 (1989), pp. 161-181.

FONT, J. M., «Entorn de la figura de Ponç Bofill Marc, jutge comtal de Barcelona a les primeries del segle XI», Boletim da Faculdade de Direito de Coimbra, vol. 58 (1982), pp. 377-395.

GANSHOF, F. L., El Feudalismo, Barcelona, Ariel, 1974.

GASCÓN, C. «El bisbe Just i els orígens de la diòcesi d’Urgell», Urgellia, 19 (2018), pp. 411-437.

GASCÓN, C., VERGÉS, O., «L’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Un fals del temps del bisbe Ermengol redactat entre 1016 y 1024», Afers, 86 (2017) pp. 191-220.

GIL, J., «Aproximació a l’adopcionisme de Feliu d’Urgell», Revista Catalana de Teologia, 24/2 (2004), pp. 335-395.

HEATHER, P., La restauración de Roma, Barcelona, Crítica, 2013.

KEHR, P., El Papat i el Principat de Catalunya fins a la unió amb Aragó, Fundació Patxot, Barcelona, 1931.

LLORENS, A., «Els documents dels segles X i XI de l’Arxiu Capitular de Solsona», Urgellia, 11 (1993), pp. 301-486.

MAGNOU-NORTIER, E., La Societé laïque et l’église dans la province écclesiastique de Narbonne (zone cispyrénénne) de la fin du VIIIe à la fin du XIe siècle, Association des Publications de l’Université de Toulouse-Le Mirail, Toulouse, 1974.

MANZANO, E., Épocas medievales, en FONTANA, J., VILLARES, R. (dir.), Historia de España, Crítica-Marcial Pons, Madrid, 2010, pp. 254-260.

MARQUÈS, B., «Els documents del Monestir de Santa Cecília d’Elins», Urgellia, 15 (2005), pp. 9-175.

MARTÍ, R., «Delà, Cesari i Ató, primers arquebisbes dels comtes-prínceps de Barcelona (951-953/981)», en I Congrés d’Història de l’Església Catalana des dels orígens fins ara, Solsona, 1993.

MARTÍ, R., «Del fundus a la parrochia. Transformaciones del poblamiento rural en Cataluña durante la transición medieval», en SÉNAC, PH. (ed.), De la Tarraconaise à la Marche Supérieure d’al-Andalus (IV-XI siècle). Les habitats ruraux (Villa 1), Tolosa, pp. 145-166.

OBIOLS, LL., «Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts», Interpontes, 4 (2016), pp. 129-180.

ORDEIG, R., Ató de Vic, Mestre de Gerbert d’Orlhac (papa Silvestre II), Estudis Històrics, Vic.

PERARNAU, J. (coord.), Feliu d’Urgell. Bases per al seu estudi, Facultat de Teologia de Catalunya-Societat Cultural Urgel·litana, Barcelona, 1999.

PERARNAU, J. (coord.), Jornades internacionals d’estudi sobre el bisbe Feliu d’Urgell. La Seu d’Urgell, 28-30 de setembre de 1999. Crònica i estudis, Facultat de Teologia de Catalunya-Societat Cultural Urgel·litana, Barcelona, 2000.

PUIGVERT, X., «La introducció del delme a la Marca Hispànica», Acta històrica et archaeologica mediaevalia 13 (1992), pp. 117-125.

RUF, M. A., VILLARÓ, A., «L’església romànica de Santa Eulàlia de la Seu d’Urgell», Urgellia, 11 (1993), pp. 487-510.

SABATÉ, F., La feudalización de la sociedad catalana, Universidad de Granada, Granada, 2007.

SALRACH, J. M., Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, Eumo, Vic, 2013.

SANGÉS, D. «Recull de documents del segle XI referents a Guissona i a la seva Plana», Urgellia, 3 (1980), pp. 195-306.

VERGÉS, O., Urgell a la fi del primer mil·lenni. Els anys del comte Ermengol I i del bisbe Sal·la (980-1010), Salòria, La Seu d’Urgell, 2015.

VERGÉS, O., «Un conflicte per la dècima episcopal urgel·litana en el si de les tensions entre les famílies comtals de Barcelona i Cerdanya (988-997)», Afers, 83 (2016), pp. 159-172.

VERGÉS, O., Història d’Andorra en onze claus, Anem editors, Andorra, 2016.

VERGÉS, O., «El nacimiento de la nobleza territorial en el condado de Urgell (siglos X-XI)», Roda da Fortuna — Actas del V Congreso Internacional de Jóvenes Medievalistas Ciudad de Cáceres, 6, 1-1 (2017), pp. 8-22.

VILLARÓ, A., «Excavacions d’urgència a la ciutat d’Urgell: una aproximació als seus orígens tardoromans», en Actes de l’XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà, 1998, pp. 435-447.

VILLARÓ, A., «Intervencions arqueològiques a la ciutat d’Urgell: cap a un horitzó tardoromà», Revista d’Arqueologia de Ponent, 8 (1998), pp. 193-196.

VIGUERA, M. J., Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes, Mapfre, Madrid, 1992.

VIGUERA, M. J., «Decadencia del poder central», en JOVER, J. M., Historia de España Menéndez Pidal, Espasa Calpe, Madrid, 1999, vol. 8, p. 31-38.

YÁÑEZ, C., BOSCH, J. M., «El Roc d’Enclar, entre la decadència de Iulia Libica i la puixança d’Urgellum. Una reflexió sobre els efectes territorials i urbanístics de l’Strata Ceretana», en Actes de l’XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà, 1998.

ZIMMERMANN, M., En els orígens de Catalunya. Emancipació política i afirmació cultural, Edicions 62, Barcelona, 1989.




DOI: http://dx.doi.org/10.15366/emh2018.6.001

Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Estudios Medievales Hispánicos

ISSN: 2254-2906